Aquest és un espai creat per acollir la vulnerabilitat del que és humà en totes les seves dimensions.
La creació d’Espai per recordar-me va sorgir orgànicament, com passa habitualment quan estem connectades al flux de la vida. I va ser un reflex del procés intern que jo venia elaborant des de molts anys enrere.
La meva intenció i energia es van posar a disposició de poder generar un espai segur i càlid, un úter simbòlic, com el que jo mateixa havia necessitat, on el més vulnerable que ens caracteritza com a humans pugui expressar-se i ser mirat i acollit amb amor.
Un espai on poder acompanyar persones en els seus caminars cap a dins. Un lloc on descansar del judici, del que està bé i del que està malament. Un espai on no hi ha error ni càstig només desenvolupament i aprenentatge.
Aquest espai va ser creat per poder estar i ser, sense exigència ni deure.
La construcció de l’espai va ser un reflex del seu sentit. La motivació i energia inicial es va veure desplaçada per diferents situacions que vaig haver d’anar transitant: dificultats, inconvenients, sorpreses, solucions, por, cansament, desesperació, il·lusió, regals, rendició, ajuts…
La vida es va presentar amb totes les formes per acompanyar el naixement d’aquest projecte. I per recordar-ne el sentit: Poder abraçar i transitar tot allò que ve juntament amb la vida, sense renúncies ni canvis.
Aquesta va ser la intenció, així es va crear i així és a dia d’avui. Un espai segur dedicat a la cura, a la nutrició interna, al sosteniment de la manera que cada persona necessita. I en què hi ha permís perquè la vida s’expressi a través de totes les seves manifestacions: l’alegria, la tristesa, la confusió, l’amor, la desgana, la por, la serenitat, el sense sentit, el coratge, el dubte, el desamor, la desesperació, la força, la claredat, la ràbia, la covardia, la defensa, la carència, l’abundància, el poder, la vergonya, l’odi, la passió…