Soc una persona compromesa amb la vida en totes les seves expressions i dimensions, encara que allò que més em commou i captiva és tot el que té a veure amb la vulnerabilitat humana.
M’interessa i genera curiositat l’implícit de les persones, el submón que ens acompanya més enllà del que és aparent i l’evidència del que ens condiciona, encara que majorment no en som conscients.
Sento que la condició humana ve amb una doble possibilitat: allò que més ens pot ferir i allò que més ens pot curar. I el fi fil entre l’una i l’altra té a veure amb la vulnerabilitat, aquesta qualitat tan humana a través de la qual podem transformar el més fràgil en el més gran dels recursos.
“Jo no sóc la meva història, però la meva història viu en mi” deia D.Boadella.
Concebo les persones com un continuum de la nostra història que va sumant experiències a través de les quals genera una visió única i alhora parcial del món. Se’ns redueix la mirada i perdem de vista la perspectiva i infinitat d’opcions que ens ofereix la vida.
Aquesta meravellosa estratègia, imprescindible per sobreviure, sovint ens allunya del nostre nucli innocent, genuí, creatiu i expansiu.
Encara que pugui semblar paradoxal, allò que ens ajuda a sobreviure i ens defensa i protegeix de les amenaces, ens allunya, en la mateixa mesura, de la vida plena, disponible i oberta a l’amor.
Tornar al cor, recordar-me qui soc és desfer part del camí. Poder revisar la història per resignificar-la, rebre això que vaig necessitar i que ningú em va poder donar quan ho necessitava, per tornar endavant amb més perspectiva i espai per a l’amor.