Sento que aquesta pressió sorgeix d’una mirada infantil que espera arribar a un lloc en el qual tot estigui bé. Entenent aquest bé com un lloc sense conflicte. No obstant això, jo puc admetre que tots els conflictes habiten en el meu: intrapersonals i interpersonals. Visc amb ells deixant que em travessin, em facin mal, em desconstrueixin i aparegui després la meravella de la transformació, l’expansió i el canvi.
No crec en un resoldre per sempre. Crec en un transitar conscient i això que s’escriu tan bonic, a vegades és hostil i àrid. Buit. La Gestalt, de fet, té un bell nom per a aquest lloc: el buit fèrtil.
Per a mi el camí és el de fer amorós aquest lloc. Deixar de fugir, comparar-nos o castigar-nos per ser allí. Per a així, poder escoltar el malestar i donar-li un sentit.
Sé que aquests llocs, aquests moments, es transiten més ben acompanyada i és per això que et tendeixo la mà. No per a evitar que toquis el teu dolor o el teu malestar, si no perquè no hagis de fer-ho sola. Perquè així puguis travessar-ho i deixar-lo enrere, obrint i deixant espai per allò nou i més actualitzat que t’està esperant.
