Sovint les persones que tenen ganes d’iniciar un procés terapèutic en la primera sessió em demanen que els anticipi com serà el recorregut. A mi m’agrada comparar el procés d’acompanyament terapèutic amb la construcció d’un trencaclosques. Comparteixo amb tu aquesta metàfora:

  • DECISIÓ: Hi ha un contacte amb el desig i compromís de voler dedicar un temps d’auto cura. És un moment també de cerca en el que es decideix com serà aquest trencaclosques i es busca quin pot ser el que connecti amb el meu moment: de quines dimensions, peces i complexitat, a quin espai de la casa l’ubicaré per poder-lo anar construint.

 

  • Inici – EXPLORACIÓ: És aquest moment en el que comencem a trobar-nos amb nosaltres mateixes, assegudes davant el trencaclosques. Potser amb certa il·lusió, expectativa, potser més com un repte personal.

Es comença a establint una relació entre el trencaclosques i nosaltres. Delicadament anem desplegant i obrint tots els temes, com ho fem també amb les peces de la caixa. I anem col·locant-les de manera que podem veure’n el color i la forma. Comencem a tenir una visió més àmplia de la situació/puzzle.

Quan ja tenim totes les peces desplegades, a la vista, és moment de començar-les a agrupar: aquelles que formen part del marc per un cantó i les de tonalitats, colors o textures semblants per un altre.

Probablement la il·lusió de l’inici comença a navegar amb altres emocions com el desig d’avançar més ràpid, la frustració, el qüestionament de la decisió (en quin moment vaig decidir plantar un trencaclosques de 4000 peces al mig del menjador!? Amb totes les coses que tinc per fer…!)

Tota aquesta dedicació ha estat important. Ens ajuda a veure les dimensions del trencaclosques. Potser fins i tot, fàcilment hem pogut començar a enllaçar alguna peça.

Tot aquest temps dedicat, té un caire menys productiu, però tanmateix molt necessari ja que ens permet veure’n la totalitat i començar ara sí, a enllaçar peces.

 

  • APROFUNDIMENT/RELACIÓ: Gràcies a tota la feina prèvia d’indagació i exposició ara comença a ser fàcil anar relacionant les peces.

Ràpidament podem detectar parts del trencaclosques que fàcilment encaixen. És un moment en el que fàcilment tornin emocions més expansives com l’alegria i la satisfacció i de connexió amb el sentit de la dedicació prèvia.

És un moment de recollir fruits.

Totes aquestes noves emocions amb les que ens connectem també faciliten sostenir i tenir paciència per atendre aquelles zones del trencaclosques que hem detectat com a més complexes.

La dedicació d’aquesta etapa productiva anirà probablement, alternant emocions més i menys expansives. I possiblement caldrà acompanyar-nos i nodrir la confiança com a qualitat interna.

 

  • TANCAMENT: La darrera part del procés és tant important com la resta. Després de passar per molts llocs diferents arriba un moment, en que tot gira més ràpid i fàcilment s’arriba a les darreres peces.

Per fi apareix la imatge complerta. És un moment de resultats i celebració.I amb aquesta imatge sencera és un bon moment per reflexionar sobre el procés:

  • Quines són les dificultats que més han interferit en el procés
  • Quins recursos ens ajuden quan topem amb aquestes dificultats
  • Com puc anticipar-me en altres ocasions semblants

Tenir la imatge completa i mirar enrere ens permet ampliar els recursos i anticipar situacions futures. Probablement no podré canviar algunes de les reaccions automàtiques que apareixeran, però sí que podré prevenir com atendre’m i cuidar-me quan m’hi torni a topar. A vegades, el simple fet de tenir consciència dels recursos que tenim ja ens fa sentir més segures per a entomar les adversitats que porta la vida.